Ajuntaments

Ajuntament-de-Castellví-de-la-Marca

Ajuntament de Castellví de la Marca

Castellví de la Marca és un poble rural i agrícola, situat al cor del Penedès. Està conformat per 16 nuclis de població, d'entre els quals hi ha 8 àrees urbanes i més de 250 masies.
Vivim en un entorn privilegiat. Un terç de la superfície és massa forestal i més de la meitat són terres de conreu on hi predomina especialment la vinya. Us recomano comprovar el canvi de color dels ceps al llarg de les estacions de l'any. Encisador.
Vi, cava, vinyes, cellers, restaurants, cases de turisme rural, masies emblemàtiques, senders i vies verdes per ciclistes i caminaires, patrimoni arquitectònic declarat bé d'interès nacional i una gent estusiasta i acollidora.


Ajuntament-de-Vilafranca-del-Penedès

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès va nèixer a principis del segle XII, al voltant d'una antiga torre anomenada Dela, en un lloc imprecís, prop de la Via Augusta. La Vila va ser poblada ja en temps de Ramon Berenguer i en el creixement del nucli inicial de la vila, van influir-hi diversos factors: la situació geogràfica, les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls que li va donar el Comte de Barcelona.


Ajuntament-de-Vilanova-i-la-Geltrú

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és la capital de la comarca del Garraf, situada a mig camí de les principals àrees metropolitanes (40 km de Barcelona i 45 de Tarragona), amb una extensió total de 33,5 km2 i una població de 65.972 habitants, segons la revisió de padró municipal a 1 de gener de 2016. És una ciutat amb una llarga i densa història, que va obtenir la Carta Pobla del rei Jaume I l'any 1274.
La ciutat, polaritzadora d'un entorn territorial més ampli, sempre ha tingut un gran dinamisme econòmic, basat primer en l'agricultura i el comerç marítim de vi (segles XVIII i XIX), després, en la industrialització del sector tèxtil (segle XIX) i, per últim, en una diversificació industrial fonamentada en les grans fàbriques del metall, tèxtil i químic (primera meitat del segle XX). Actualment la ciutat manté una certa activitat agrícola, una flota pesquera de les més importants de Catalunya i cal afegir al sector industrial el ràpid desenvolupament del sector terciari i de serveis.


Ajuntament-Tarragona

Ajuntament Tarragona

Tarragona es troba en la latitud 41º 0,5’ nord i en la longitud 1º, 14’ est, a la Mediterrània i al nord-est de la península Ibèrica. La superfície del municipi és de gairebé 63 kilòmetres quadrats. L'altitud mitjana és d'uns 70 metres sobre el nivell del mar. La temperatura mitjana al llarg de l'any és molt suau i se situa al voltant dels 17º C.
Tarragona s'estén amb gairebé 14 km de litoral. Des dels anys seixanta, la ciutat va fer un salt important superant un obstacle geogràfic, el riu Francolí, i constitueix un municipi amb diverses concentracions urbanes clarament definides però desconnectades del centre històric i l'eixample noucentista. Segons el padró de l'1 de gener de 2012, la població de Tarragona és de 136.638 habitants


Ajuntament-Barcelona

Ajuntament Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. És la capital per antonomàsia de Catalunya,[1] essent-ho tant de la comunitat autònoma com de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès, i la segona ciutat en població i pes econòmic d'Espanya [2] i de la península Ibèrica.[3][4] El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc. La ciutat acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. Per haver estat capital del Comtat de Barcelona, rep sovint el sobrenom de Ciutat Comtal. També, per haver estat la ciutat més important del Principat de Catalunya des d'època medieval, rep sovint el sobrenom o títol de cap i casal.
Amb una població d'1.602.386 habitants (2014),[6] Barcelona és la ciutat més poblada del Principat i l'onzena de la Unió Europea, segona ciutat no capital d'estat després d'Hamburg. És el principal nucli urbà de la regió metropolitana de Barcelona, que aglutina 4.774.561 habitants,[7] i de l'àrea Metropolitana de Barcelona, integrada per 36 municipis, que té una població de 3.225.058 habitants[8] i una superfície de 633 km². Un estudi del departament d'Afers Socials i Econòmics de l'ONU de l'any 2005 situa Barcelona en la posició 51 del rànquing de les poblacions amb major nombre d'habitants del món.


Ajuntament-d’Igualada

Ajuntament d’Igualada

Igualada neix al voltant de l’any mil, al marge esquerra del riu Anoia que dóna nom a la comarca. El nom d’Igualada prové del llatí aqualata, que ve a significar on el riu s’eixampla, un riu ben aprofitat per proveir d’energia hidràulica els molins.
Té l’origen en una cruïlla de camins, un de militar des de Manresa, a través d’Òdena i Montbui, fins als castells més llunyans del camp de Tarragona, i el camí ral que comunica Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella. La seva posició enmig de la Conca d’Odena, esdevé un lloc de trobada natural també per a la pagesia i afavoreix l’intercanvi i venda de mercaderies. El primer indici de construcció que tenim de la vila és l’edificació d’una capella el 1003 al costat d’una “mota” o “força”, fortificació de defensa menor. La capella consta com a parròquia l’any 1059.
L’any 1381 Igualada rep el títol de Carrer de Barcelona, quedant sota la tutela de la ciutat de Barcelona i equiparant-se a aquesta en drets, llibertats i prerrogatives. La vila va creixent i, entre els segles XIV i XV es construeixen dues muralles, fins que al segle XVIII, la vila s’allarga cap a Soldevila i Capdevila, seguint el camí Ral.
Si bé durant els primers segles de vida, la vila creix a un ritme contingut, pendent d’epidèmies i migracions, fou durant els segles XIX i XX, que Igualada, a més de rebre el títol de Ciutat i de disposar de línia ferroviària, assisteix a una expansió econòmica espectacular. Les indústries de teixits esdevenen les més importants de Catalunya, com també les adoberies de pells, que es mecanitzen i esdevenen el primer centre productor de la península. Gradualment sorgeixen les primeres indústries de gènere de punt assolint una importància capdal a nivell nacional. Entre els anys 1800 i 1900, la població es duplica fins arribar als 10.486 habitants. A l’any 2005, la població supera els 35.000 habitants, en un terme municipal de vuit quilòmetres quadrats.